Israel té dret a existir. I Israel té dret a defensar-se. És així de senzill.
Israel també és per a molts una frontera moral que sentim com a pròpia, un referent en la seva persistent voluntat de ser en l’adversitat i en la solitud.
I nosaltres som ben poca cosa. I en la ben poca cosa que som hem desenvolupat tota una sèrie de tumors en el nostre cos nacional que ens ensorren dia sí dia també. És deplorable aquesta estúpida pretensió que, no essent res, pretenguem esdevenir quelcom, ser els més llestos, els que tenim solucions per a tots, els que ens permetem pontificar… tenint com tenim de desendreçada nostra casa.
Per això cal dir prou. I cal dir prou a tanta tonteria que ens envolta. A tanta estúpida pretensió, sublimada en el Fòrum de les Cultures: “Des de Barcelona, canviarem el món”. Sí, pijoprogres, sí.
El que està passant aquests dies és greu. I a ningú li agrada. Començant pels mateixos israelians. Però el que estem sentint aquests dies supera qualsevol mida. S’ha desfermat una onada d’antisemitisme espectacular. No és estrany aquests dies que s’obri un programa com l’altre dia a RAC1 en Margarit, o ahir a l’informatiu del vespre de la Sexta, parlant d’assassins per a referir-se als israelians.
Un cop més tots els tòpics de la manipulació informativa, de les informacions sense contrastar. Ningú no denuncia que Hamàs oculta els seus arsenals entre la població civil, tal com va fer Hezbolah al Líban.
Ningú no sembla recordar que és Hamàs qui trenca unilateralment la treva. Ningú no sembla recordar que Hamàs no vol negociar, sinó “eliminar” l’estat d’Israel. Ningú no sembla recordar que Hamàs és un moviment feixista, íntegristament feixista, que és hereu d’aquelles polítiques d’amistat del Mufti de Jerusalem amb els nazis, dels qual rebia regals que lluïa sempre que podia.
Bé, la meva posició és clara, i el meu suport a Israel, inequívoc i total.
Només puc afegir que per a caminar una mica més orientats en el camí de la veritat, us recomano amb passió la lectura del bloc del company Moré Nebukhim. Hi trobareu arguments, notícies, debat per seguir amb una mica més de llum aquest conflicte.
També us recomano la lectura de l’article d’en Moshe Yanai, publicat a La Vanguardia, “¿Por qué se ataca a Gaza”. Com l'amic Moré s'encarrega d'il·lustrar-nos, Moshe Yanai és una de les veus més autoritzades per parlar als catalans: "Periodista de professió va néixer a Barcelona abans de la Guerra d'Espanya, fills de jueus sefaradim retornats a Catalunya des de l'Imperi Turc. El seu pare va ser represaliat pel franquisme pel fet de ser jueu i internat en un camp de treball. La intervenció del JOINT va fer que les autoritats feixistes espanyoles accedissin a solament a expulsar tota la seva familia d'Espanya. Amb el futur incert va partir amb els seus pares en vaixell cap a la llavors "Palestina Britànica". Ha vist néixer Israel i com Europa es debatia en el feixisme més repugnant."
Una abraçada ben forta a tots els companys d’aquesta causa i especialment a tots els que ens vam conèixer a la primera trobada d’internautes CATALUNYA-ISRAEL.
Israel també és per a molts una frontera moral que sentim com a pròpia, un referent en la seva persistent voluntat de ser en l’adversitat i en la solitud.
I nosaltres som ben poca cosa. I en la ben poca cosa que som hem desenvolupat tota una sèrie de tumors en el nostre cos nacional que ens ensorren dia sí dia també. És deplorable aquesta estúpida pretensió que, no essent res, pretenguem esdevenir quelcom, ser els més llestos, els que tenim solucions per a tots, els que ens permetem pontificar… tenint com tenim de desendreçada nostra casa.
Per això cal dir prou. I cal dir prou a tanta tonteria que ens envolta. A tanta estúpida pretensió, sublimada en el Fòrum de les Cultures: “Des de Barcelona, canviarem el món”. Sí, pijoprogres, sí.
El que està passant aquests dies és greu. I a ningú li agrada. Començant pels mateixos israelians. Però el que estem sentint aquests dies supera qualsevol mida. S’ha desfermat una onada d’antisemitisme espectacular. No és estrany aquests dies que s’obri un programa com l’altre dia a RAC1 en Margarit, o ahir a l’informatiu del vespre de la Sexta, parlant d’assassins per a referir-se als israelians.
Un cop més tots els tòpics de la manipulació informativa, de les informacions sense contrastar. Ningú no denuncia que Hamàs oculta els seus arsenals entre la població civil, tal com va fer Hezbolah al Líban.
Ningú no sembla recordar que és Hamàs qui trenca unilateralment la treva. Ningú no sembla recordar que Hamàs no vol negociar, sinó “eliminar” l’estat d’Israel. Ningú no sembla recordar que Hamàs és un moviment feixista, íntegristament feixista, que és hereu d’aquelles polítiques d’amistat del Mufti de Jerusalem amb els nazis, dels qual rebia regals que lluïa sempre que podia.
Bé, la meva posició és clara, i el meu suport a Israel, inequívoc i total.
Només puc afegir que per a caminar una mica més orientats en el camí de la veritat, us recomano amb passió la lectura del bloc del company Moré Nebukhim. Hi trobareu arguments, notícies, debat per seguir amb una mica més de llum aquest conflicte.
També us recomano la lectura de l’article d’en Moshe Yanai, publicat a La Vanguardia, “¿Por qué se ataca a Gaza”. Com l'amic Moré s'encarrega d'il·lustrar-nos, Moshe Yanai és una de les veus més autoritzades per parlar als catalans: "Periodista de professió va néixer a Barcelona abans de la Guerra d'Espanya, fills de jueus sefaradim retornats a Catalunya des de l'Imperi Turc. El seu pare va ser represaliat pel franquisme pel fet de ser jueu i internat en un camp de treball. La intervenció del JOINT va fer que les autoritats feixistes espanyoles accedissin a solament a expulsar tota la seva familia d'Espanya. Amb el futur incert va partir amb els seus pares en vaixell cap a la llavors "Palestina Britànica". Ha vist néixer Israel i com Europa es debatia en el feixisme més repugnant."
Una abraçada ben forta a tots els companys d’aquesta causa i especialment a tots els que ens vam conèixer a la primera trobada d’internautes CATALUNYA-ISRAEL.