dissabte, 22 de novembre del 2008

L’enquesta del CEO ens ha dit coses molt i molt interessants que el tripartit ha intentat neutralitzar, amagar.

Tot i que pugui semblar estrany en relació al títol del post, el primer que haig de dir és que les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) són una autèntica presa de pèl quan volen reflectir una imatge certa d’uns possibles resultats electorals.

Ho és per un motiu bàsic: només treballen amb vot directe. I això converteix les seves projeccions demoscòpiques en una autèntic bajanada. Tanmateix, en la mesura que són unes enquestes periòdiques i inclouen moltes altres dades, s’hi poden trobar elements molt interessants per a la reflexió.

Primer intentaré explicar-vos, als que no esteu familiaritzats amb el tractament de les enquestes, per què la projecció electoral és una bajanada? Tots heu sentit parlar que les enquestes “es cuinen”. La “cuina” de les enquestes és evidentment un factor de risc de manipulació d’uns resultats, però alhora, si es fa bé, és una tasca necessària per ajustar els resultats obtinguts a les enquestes. L’enquesta del CEO ha estat feta a 2.000 persones. Aquestes persones són interrogades sobre diferents ítems. Un d’aquests ítems és quin seria el seu vot si ara hi haguessin eleccions. El CEO agafa aquesta dada d’intenció de vot directe, i l’estableix com a definitiva.

Però això és un error gravíssim (que cometen deliberdament per evitar ser acusats de "cuinar", tot i que el remei sigui encara pitjor que la malatia). Perquè la mostra, les 2.000 persones, presenta, evidentment, disfuncions o desviacions sobre la realitat. Una manera molt clara de comprovar quina és la desviació de la mostra en relació a la realitat és preguntar si recorden què van votar les últimes eleccions. És el que se’n diu “record de vot”. Aquesta és una dada que podem comparar amb la realitat, perquè sabem quins varen ser els resultats reals d’aquelles eleccions. El joc entre “record de vot” i intenció directa de vot permet corregir les desviacions de la mostra.

Anem a l’enquesta del CEO per a veure-ho millor. Tots els mitjans ens han ofert un titular d’empat en intenció de vot entre CiU i PSC-PSOE, tots dos amb un 21%. Això és el que han respost els enquestats. Però… quin record de vot tenen aquests enquestats? Quan mirem aquestes dades veiem clarament quina és la desviació de l’enuesta, perquè d’acord a les 2.000 persones enquestades, el PSC-PSOE hauria guanyat les últimes eleccions autonòmiques amb un 24.1%, mentre CiU hauria quedat 5 punts per sota, amb un 19.4.

Això, evidentment, sabem que no va ser així. Les eleccions del 2006 CiU va treure un 31.5 dels vots i el PSC-PSOE un 26.8%, és a dir, uns altres cinc punts de diferència.

L’anàlisi d’aquestes dues dades ens indica que, a la mostra, el PSC-PSOE està molt sobredimensionat, de fet hi ha una diferència de 10 punts entre la mostra i la realitat. El CEO ignora deliberadament aquesta dada i estableix com a definitius els resultats de l’enquesta, que evidentment són, així, falsos, perquè la mostra sobredimensiona espectacularment els socialistes. De manera que si apliquessim tècniques demoscòpiques, hauríem d’establir una projecció de vot que tingués en compte aquest diferencial. No ho fan, i el resultat final és una mentida. CiU i PSC-PSOE no estan empatats. De fet, CiU podria estar, pel broc gros, perquè no tinc les dades fines per fer els ajustos, fins a 10 punts per sobre dels socialites. I això s’acostaria molt més a la realitat.

Per tant, d’empat, res. CiU està clarament per sobre en intenció de vot que els sociates. No puc quanitificar-ho, perquè necessitaríem creuar i treballar moltes dades, però és una evidència que CiU està molt per sobre en intenció de vot que els socialistes.

Però l’enquesta del CEO ens permet altres anàlisis molt i molt interessants.

Ja tenim establert que les enquestes no són una veritat científica. Són un treball científic, demoscòpic. I per tant seria una tonteria absoluta atribuir, p.ex. un amunt o avall en nombre de diputats. En els marges estrets, les enquestes s’han d’analitzar amb molta cautela.

Ara bé, les enquestes, i més les periòdiques –com la del CEO- sí que ens permeten observar quines són les tendències en el comportament de les dades analitzades, en aquest cas, polítiques i d’intenció de vot. Les tendències, normalment, si una enquesta està ben feta, sí les podem observar, sí que podem tenir indicis de per on s’estan movent les coses.

I la veritat és que en relació a Esquerra ofereix una tendència molt i molt clara. D’acord a les dades d’aquesta enquesta, Esquerra perd 3 punts en intenció de vot en relació a l’última enquesta, feta quatre mesos abans. Cal tenir en compte, tanmateix, que també el record de vot en aquest cas juga en contra d’Esquerra, hi ha una desviació de tres punts. Però en aquest cas encaixa molt més en les regles demoscòpiques i els marges d’error amb els que juguem. És a dir, l’enquesta del CEO apunta clarament una disminució en la intenció de vot d’Esquerra, un disminució molt significativa.

Però hi ha més dades interessants. Quan posem en relació la intenció de vot declarada i el record de vot obtenim un altre indicador demoscòpic molt interessant: la fidelització de vot.

En aquest cas es tracta de veure, a la llum del record de vot expressat pels enquestats, quina és la seva actual intenció de vot, la que declara. I Esquerra té una molt baixa fidelització: només un 59.7% dels votants que declaren haver votat Esquerra les últimes eleccions autonòmiques declaren ara tenir intenció de votar Esquerra.

Per comparar-ho amb la resta de partits, la fidelització de vot al PP és del 83.4%, a CiU del 79.7% i al PSC-PSOE del 73.7%.

Aquestes dades són molt i molt interessants a l’hora d’observar tendències en el comportament electoral. D’alguna manera ens estan expressant, també, la satisfacció que tenen els votants amb els partits que van votar, i, en conseqüència, si aquesta satisfacció s’encamina a la renovació del vot o, pel contrari, la insatisfacció apunta cap a deixar de votar-los.

Només hi ha un partit amb menys fidelització de vot: Ciudadanos. Amb un 36.4% de fidelització indica clarament que aquest fenomen ultra serà fugaç, i que en canvi, bona part dels seus votants, un 31.8% declaren ja en aquests moments que ara votarien el PP.

No analitzaré aquests anticatalans. Però aquestes dades em semblen molt significatives per donar aquesta visió global que vull a l’anàlisi de les dades.

Perquè… a diferència de Ciudadanos, on els antics votants “tornen” a la matriu, és a dir, al PP, amb un 31.8%, a Esquerra no hi ha una altra formació política que reculli els antics votants que els deixen de votar. Sí que és cert que un 10.6% manifesten que ara votarien a CiU, i és una dada prou significativa, perquè és l’opció de vot confessat d’antics votants d’Esquerra més gran. Però és prou petita estadísticament, i a més a més, també trobem que un 9.0% d’aquests antics votants diuen que votarien en blanc. Tot i que la majoria NS/NC.

L’anàlisi de la fidelització de vot ens permet observar, per tant, que Esquerra és el partit amb una major insatisfacció declarada dels seus votants de les últimes eleccions autonòmiques. Fins al punt que un 40% dels qui van votar Esquerra en aquests moments no els votaria.

I és significatiu, també, que aquest 40% presenta una evident “orfandat” política, d’altres referents polítics alternatius. Només un 10.6% optaria per CiU, mentre la majoria o no saben què farien o bé votarien en blanc, convertint el vot en blanc dels antics votants d’Esquerra en un autèntic fenomen polític, sense comparació possible amb altres partits.

Finalment, una altra dada per a la reflexió. L'enquesta del CEO demana els enquestats que situïn els diferents partits en l'eix extrema esquerra (valor 1) i extrema dreta (valor 5). Doncs bé, el partit de tot l'arc parlamentari més a l'extrema esquerra és... ERC!!! Acollonant. Més enllà fins i tot que els comunistes d'ICV. Tota aquesta tonteria de l'eix social, tota aquesta tonteria i inconsistència d'apuntar-se, en plan el més valent, a totes les bestieses del políticament correcte... han situat el partit d'en Macià, de la casa i l'hortet, com el més extremista socialment, com el més proper a l'extrema esquerra. Tal faràs, tal trobaràs, es diu. Però trobar-se això faria remoure Macià de la seva tomba.

Després d’aquesta llarga dissertació, les meves conclusions de l’anàlisi de l’enquesta del CEO són les següents:


-CiU està clarament per sobre en intenció de vot que el PSC-PSOE. Molt per sobre. No és cert, per tant, que estiguin empatats.


-
Esquerra pateix un sever retrocés en intenció de vot, de 3 punts en relació a l’enquesta anterior

- Esquerra és el partit amb una menor fidelització dels seus votants de les últimes eleccions autonòmiques: només un 59.7% tornaria a votar-los, 20 punts per sota en fidelitat de vot que la resta de partits.

- Aquesta enorme massa d’ex-votants d’Esquerra no tenen un destí clar. Tot i que un 10% es refugia en el vot a CiU, la majoria no sap què farà o votarà en blanc.





8 comentaris:

  1. Comparteixo aquesta anàlisi i n m'incloc en els exvotants d'E perquè a mi ja no em van enredar el 2006.

    Torna a resultar dramàtica, aquesta orfenesa dels que van votar E.

    ResponElimina
  2. El que no entenc, gens, és com la direcció d' ERC es deixa amagar l' ou davant de tanta evidència, com pot ser que no reaccioni?
    És paradoxal i simptomàtic com grans patriotes demanen a CDC que es posicioni, obertament, per la independència.
    Això només vol dir, o posa en evidència, que els independentistes ja donen ERC per absorbida pel sociatisme i el seu autonomisme indesenvolupable, indesplegable.
    No em cap al cap, que la direcció, puguin ser tant curts de vista. Ja no els donen ni el benefici del dubte, i ells tranquils que una figuera. Ben bé n' hi ha per llogar-hi cadires...ni el benefici del dubte !
    Salut i independència,
    Cesc.

    ResponElimina
  3. Cesc,

    la direcció d'Esquerra diu que l'estratègia és bona ni que els resultats siguin dolents.

    i confien que dos anys més al govern recondueixin la situació.

    és obvi que estan equivocats en tot

    ergo, que siguin la crossa sociata és el mal menor, sempre els tindran allà.

    ResponElimina
  4. Una anàlisi magnífica, Elies. Ho claves tot. Apuntaria només una cosa, referent a ERC i què pensen d'aquestes dades els republicans.
    Crec que la direcció sap exactament què passa, sap qcom en seran de greus les pèrdues, i ja ho ha assumit. Prefereixen, com dius, ser la crossa nacional del PSC.
    Ara bé, em temo que una part no menyspreable de militants d'ERC (que evidentment enc ara no t'han llegit) creuen de veres que ERC es recuperarà... i encara més, pensen que ERC ja s'està recuperant.
    Per tota aquesta massa de militants, que imagino alta, la debacle que hi haurà a les eleccions nacionals (que, ara està clar, no s'avançaran pas) els vindrà de sorpresa.
    Cal que comencem, doncs, a pensar en el dia després.
    Salut!

    ResponElimina
  5. No sé si mai heu anat a una matança del porc, però hi ha un fenòmen semblant...bé semblant del que hauria de ser.
    Quan baixes a la cort, on hi ha els porcs i en tries un, l' animal no saps ben bé com ho endevina, que ha estat escollit, però comença a córrer i xisclar com un posseït, només aquell, la resta porquegen com sempre...mai sabré si tel.lepàticament o com dimonis se n' assebenta de la sort que l' espera. Si dubtes, i en tries un altre...el primer es tranquil.litza i el segon embogeix...és màgic.
    Jo no entenc, com han enlluernat la direcció que hagi perdut fins i tot aquest instint de supervivència primàri. Transpassen totes les linees vermelles, assumides per ells mateixos al Congrés...i res de res. Porquegen com si els electors fossin tots vegetarians.
    Salut i independència,
    Cesc.

    ResponElimina
  6. Molt interessant el teu post.
    Molt d'acord amb que aquestes enquestes estan més que amanides i sempre acostumen a presentar uns resultats magnificament saludables per a l'opció de govern, és a dir, partit socialista.
    L'orfandat d'aquest votant que no vol repetir l'opció ERC ni optar per CiU potser s'esfuma si té clar que la cosa és així de simple: Mas o Montilla.

    ResponElimina
  7. Hola Elies, excel.lent anàlisi. Una mostra molt propera: de vint vots d´E del meu entorn (comptats i confesats) al 2.006, ara mateix ningú tornaria a votar a E. El repte de CDC és arrossegar aquest vot nacionalista independentista orfe. CDC ha de ser creible i fer un clar gir sobiranista, això els hi donaria indiscutiblement la majoria necessària per governar.

    ResponElimina
  8. Això és el que serà letal per Catalunya, que els sobiranistes s'abstinguin o votin en blanc.
    Si no hi grans sorpreses a ERC, convé que l'Artur es deixi estimar.

    ResponElimina