Ara que estem en època de mobilitzacions estudiantils contra la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Ara que els estudiants s’aboquen desenfrenadament a la demagògia i la manipulació en contra d’això que ells anomenen “Pla Bolonya”. Ara que s’enfronten als esforços de les universitats per millorar, ser més competitives i amb una major connexió amb el teixit socioeconòmic…
He pensat que podríem fer, perquè estiguin contents, una nova carrera universitària a totes les universitats. Una carrera que no estaria sotmesa als criteris europeus, i que podria tenir un pla d’estudis perfectament adaptat a les seves necessitats i inquietuds. D’aquesta manera la resta d’estudiants es podrien dedicar al que els hi és més propi, estudiar i preparar-se per al futur.
Tot i que em faltaria fer algunes consultes, aquí llenço la meva proposta de matèries per al pla d’estudis d'aquest nou grau en "tonteria":
- Fonaments teòrics del pensament contemporani: de Marx a Chávez
- Taller de malabars I
- La vivenda al s.XXI: les formes d’okupació
- Estratègies personals.De la beca al subsidi d’atur:
- Formes d’opressió I: la democràcia
- La Universitat popular al món: els referents I (Cuba)
- Taller de malabars II
- Seminari de manifestacions
- Formes d’opressió II: el treball
- Taller de flauta I
- La Universitat al món, els referents II (Veneçuela)
- Taller de malabars III
- Seminari veterinari: gossos.
- Formes d’opressió III: la responsabilitat
- Taller de flauta II
- La Universitat al món, els referents III (a l’espera de confirmació, pendent que algun altre país s’afegeixi a la revolució bolivariana)
- Taller de vacances pagades
- Taller de malabars IV
- Seminari de raves i altres expressions culturals
- Formes d’opressió IV: el mèrit
Totes les assignatures tindrien caràcter anual, amb avaluació continuada, que inclou el dret a la no assistència a classe, i sense examen final (és feixista).
Per a tots els qui assoleixin els objectius d’aquesta formació a mida de la seva tonteria, sempre podran acollir-se al màster “faci el que faci, papi m’ajudarà”. I és que no hi ha res com tenir les esquenes ben cobertes per ser un fill de papà per fer-s’ho de “revolucionari”.
He pensat que podríem fer, perquè estiguin contents, una nova carrera universitària a totes les universitats. Una carrera que no estaria sotmesa als criteris europeus, i que podria tenir un pla d’estudis perfectament adaptat a les seves necessitats i inquietuds. D’aquesta manera la resta d’estudiants es podrien dedicar al que els hi és més propi, estudiar i preparar-se per al futur.
Tot i que em faltaria fer algunes consultes, aquí llenço la meva proposta de matèries per al pla d’estudis d'aquest nou grau en "tonteria":
- Fonaments teòrics del pensament contemporani: de Marx a Chávez
- Taller de malabars I
- La vivenda al s.XXI: les formes d’okupació
- Estratègies personals.De la beca al subsidi d’atur:
- Formes d’opressió I: la democràcia
- La Universitat popular al món: els referents I (Cuba)
- Taller de malabars II
- Seminari de manifestacions
- Formes d’opressió II: el treball
- Taller de flauta I
- La Universitat al món, els referents II (Veneçuela)
- Taller de malabars III
- Seminari veterinari: gossos.
- Formes d’opressió III: la responsabilitat
- Taller de flauta II
- La Universitat al món, els referents III (a l’espera de confirmació, pendent que algun altre país s’afegeixi a la revolució bolivariana)
- Taller de vacances pagades
- Taller de malabars IV
- Seminari de raves i altres expressions culturals
- Formes d’opressió IV: el mèrit
Totes les assignatures tindrien caràcter anual, amb avaluació continuada, que inclou el dret a la no assistència a classe, i sense examen final (és feixista).
Per a tots els qui assoleixin els objectius d’aquesta formació a mida de la seva tonteria, sempre podran acollir-se al màster “faci el que faci, papi m’ajudarà”. I és que no hi ha res com tenir les esquenes ben cobertes per ser un fill de papà per fer-s’ho de “revolucionari”.
Has fet el perfecte escrit demagògic per acabar de convèncer a algú d'oposar-se a l'esmentat pla. Perquè si no ho acabes de veure clar i t'insulten, què vols que pensin?
ResponEliminaO es rebaten els arguments o jugues a camp contrari.
Benvolgut,
ResponEliminaEl programa el trobo adient. Farien millor les tonteries que fan, i podrien lluir curriculum.
Però caldria dotar-lo del professorat i càtedros adients. En tenim molts. Però fins que es conegui el sou que mereixerien per aquesta tasca, no goso proposar noms concrets.
Ja se sap que es diuen revolucionaris, purs, d'esquerres esquerres de debó, i són, en moltes coses, tontos, menysen el tema dels diners propis.I si el degà tindrà cotxe oficial, encara que sigui nomes Toyota.
Gràcies, Això es desfer pais com cal.
Bona nit.
Cordialment,
Andreu
hahaha, molt bo.
ResponEliminaEscolta, que aquí dalt no estem gaire al dia: i taller de bongos? Que ja no són moda?
Anònim... llegeix en Cardús, ahir a La Vanguardia, que en parla. D'altra banda, els arguments dels vaguistes són pura falsedat, consulta el bloc de n'Enric Canela. Un a un dels puc rebatre, perquè senzillament el que diuen no és cert.
ResponEliminaAndreu, ui, i tant que en tindríem per cobrir les places de professorat. Ja ho dius bé.
Marc... oblit imperdonable el taller de bongos. Caldrà afegir-lo, això només era un primer esborrany.
Molt bó! Segur que tindria un gran èxit de matrícula!
ResponEliminaMolt fi, molt fi, Elies (o no sé com t'haig d'anomenar). Molt bé, noi. M'has alegrat el dia. El programa és un compendi perfecte del que aquests gladiadors de l'esperit entenen per "lluita" ("Festa sí, lluita també" diu una pintada que veig cada dia signada per Avant, un subgrupuscle comunistoide de les CUP) i, tal dia farà un any. El postgrau de continuació d'aquest curs podria ser: com excel·lir en en la vocació de jardiner municipal/repartidor de cartes municipal/maneig de cuques feres del municipi/espectacles lúdics pagats pel municipi/esplais castellanitzats perquè els nens ja no saben català (i com l'aprendran capsigrany?), etc. etc.
ResponEliminaNo tots aquest són fills de papà, però n'hi ha molts i arrosseguen unes quantes ànimes de càntir despistades que es creuen tot el que els diuen.
Al costat de tonteries certes que subscric de totes totes hi veig referències que no acabo d'entendre. No entenc aquesta fixació amb Cuba, Chávez, Veneçuela, Morales, Bolívia,etc quan abans, amb els Bánzer i lladres-assassins diversos ningú no en parlava. No sé què ens han fet aquesta gent als catalans.
ResponEliminaPer la resta, totalment d'acord.
Força explícit, si senyor, la veritat és que amb aquesta mentalitat d'apalancament, que tot ens ho faran i no ens hem d'amoinar per res (estratègia PSC) no anem enlloc.
ResponEliminaTenim una societat malalta, ja li vabé a l'esquerra que així continui
Salutacions
Jo trobo a faltar una forma d'opressió: la higiene personal.
ResponEliminaEsteu tots ben sonats. I, Elies o qui sigues, com tots los d'Esquerra ets una mica fatxeta. O no? Ara només cal que et fiquis amb la immigració, amb lo lletjos que són los sudaques i altres nouvinguts, i tindràs força vots i adhesions dels esquerrans (a Carod, Puigcercós i companyia els heu posat vosaltres, esquerrans).
ResponEliminaBenvolgut anònim d'estudiants en acció. Gràcies per la teva resposta.
ResponEliminaNo et donaré resposta a tot. Simplement al conjunt.
Bolonya és una enorme oportunitat per a tots. Començant pels estudiants. El primer que heu de reconèixer és la virtut del canvi de paradigma docent, de l'ensenyament a l'aprenentatge. Cal fer-ho bé, però això és magnífic per formar persones, bons professionals.
Segon: em sembla que tots estem d'acord que la Universitat no pot ser una fàbrica d'aturats (que no ho és), i per tant, en la mesura que el diàleg amb la societat i l'obertura de l'oferta formativa estigui implicada en la societat, això és molt i molt bo. L'estudiant podrà triar entre una oferta formativa molt més àmplia, brutalment àmplia, per primerva vegada no sotmesa a reglaments napoleònics, sinó a la lectura que en facin les universitats.
Tercer, és rotundament fals qualsevol mena d'acusació de privatització, mercantilització, etc. FALS, això no està passant i no passarà. Ara bé, l'EEES ofereix una oportunitat magnífica per a que la recerca s'implica amb els teixits socioeconòmics i productius de la societat. I això és bo, amb EEES o sense. Així es genera riquesa, així es dialoga, des del coneixement, amb la societat.
Quart: els màsters són una oferta pública a preus públics. Una enorme oportunitat, per tant, per a consolidar, aprofundir o especialitzar coneixements. NO és una seqüència lineal, depèn de l'itinerari formatiu i professional. I ara es poden cursar a preu públic, no a preu privat com fins ara, que únicament es podien fer màsters a preu privat. ARa també a preu públic.
Que calen més beques, d'acord. Però això no té res a veure amb l'EEES. Calen més beques i punt. Beques per a la mobilitat i beques per a continuar estudiant. Sempre i quan, evidentment, l'alumne hagi demostrat que vol continuar estudiant.
Cinquè: és lamentable la visió que tens del referèndum de la participació dels estudiants i del paper dels estudiants en els processos formatius. Lamentable. I jo també he estat representant dels estudiants. Sotmetem a votació un aprovat general? Sotmetem a votació el pla d'estudis? Però és que ens hem begut l'enteniment?
Mira, la intervenció i la participació dels estudiants és molt important. Però té uns límits. Si no els veus ara, els veuràs més tard, t'ho asseguro. Hi ha molts àmbits en els que els estudiants heu de participar i fer sentir la vostra veu. D'entrada heu de denunciar quan les coses no funcionen bé, quan un professor no compleix, quan el pla d'estudis està mal dimensionat, etc. I les universitats i el professorat crec que tenen el deure d'escoltar-vos.
La Universitat és imperfecta, i podeu ajudar a millorar-la. Però el que no podeu fer és voler dissenyar vosaltres els processos formatius ni la seva estructura, ni continguts, ni res d'això. Teniu més autonomia que mai per a fer els vostres itineraris formatius d'acord a les vostres aspiracions. Però no teniu professors particulars, ni tan sols teniu els coneixements suficients per decidir el que toca o no toca ensenyar-vos.
Participa i estudia, i gaudeix de la teva vida universitària, un moment inoblidable a les nostres vides i clau en els nostres processos vitals (formatius, laborals, etc.). Fes confiança al teu professorat i als processos formatius dissenyats. Parleu i sigueu actius com a representants, però també estigueu oberts a l'oferta que se us ofereix. EStà molt contrastada i en permanent trànsit cap a la millora. T'ho asseguro.
No barregeu les coses ni els papers. Sigueu actius i alhora modestos, humils.
De debò. Les universitats i el professorat estan fent un enorme esforç per millorar. Aprofiteu-lo i, alhora, sigue exigents en la qualitat.
No us equivoqueu. L'Espai Europeu d'Educació Superior (el que equivocadament anomeneu Pla bolonya) és una enorme oportunitat per a tots els futurs estudiants.
Per a l'últim anònim... has escrit tu el comentari o l'has fet escriure? Saps llegir? Saps què vol dir BAT BLOGS?
ResponEliminaI com que el teu comentari és una estupidesa, no inverteixo més en tu. T'aclareixes, aprens a llegir, aprens a valorar la ironia i on està cadascun... i tornes i ens expliques alguna cosa. ok?
Osti, tu, com te fiques!!! Ma iaia diu: "Qui es rasca és perquè li pica". I a més, Elies, la mala llet només porta problemes i malalties. I això del Bat Blogs, què és? Vols que et digui el que em sembla a mi: tripartit no, pacte amb CiU sí. Com lo Carretero aquest, que molt d'esquerres no és que diguem, oi? Salut i no et cabreixis tant, home...
ResponEliminaLo mateix anònim d'abans.-
Benvolgut Elies,
ResponEliminaComençar dient que no sóc anònim, que em dic Jordi Domènech (què els anònims que s'aprofiten d'aquesta situació per fer comentaris idiotes em fan molta ràbia) i que estic d'acord en tot (i prous problemes que ens porta, a aquells que ho defensem en públic en segons quins àmbits), exepte en el teu punt cinquè.
Primer, el pla d'estudis es vota, en Consell d'Estudis. I el que jo en deia és que crec que el model d'Universitat s'ha de decidir entre tothom: no només comunitat universitària, sinó tota la societat: hi ha coses que no ss voten, però el model universitari que volem i que el país necessita crec que sí que l'hem de votar. I aquest és un debat que, paradoxalment, no és Bolonya: un bon model universitari és una necessitat de país.
A mi m'ha dolgut el to (i el fons!) del teu article: generalitzes, i sóm molts els i les representants d'alumnes (alguns, i només alguns, dels quals estan dormint a la central, o a Física o pròximament a d'altres facultats) que col·laborem, participem... però habitualment des dels rectorats i des dels mitjans només es fa cas de grans mogudes, si no acostumen a no valorar les nostres opinions. I cansa.