Esquerra: quan el desvergonyiment supera tots els límits

Ahir el sr. Puigcercós va dir que si hi havia sentència contrària a Catalunya al Tribunal Constitucional, el que és responsable és no provocar cap crisi de govern i treballar per obtenir un bon finançament i ajudar a resoldre la crisi. D’acord a aquest diagnòstic, per tant, el més important és l'estabilitat del tripartit i el manteniment de la menjadora.

Coincideix plenament aquest argument escombreria d’en Puigcercós amb totes les informacions de què disposava fins ara respecte a quina era l’actitud que havia decidit prendre la direcció d’Esquerra.

Aquests dies, com tots sabeu, i molts opinadors així s’han interrogat, el tema clau nacional és saber què farem el dia que els espanyols ens rebentin al Tribunal Constitucional i amb el tema del finançament. Dues de les línies vermelles de què va parlar el Puigcercós acabat d’investir president d’Esquerra.

No hi ha cap dubte que en tots dos casos sortirem malparats, és a dir, que es resoldran en contra dels interessos de Catalunya.

Doncs bé, aquests dies, també, s’estan multiplicant els contactes entre partits i societat civil per veure què fer. La direcció d’Esquerra ja ha pres una decisió: no fer res. Millor dit, fer una cosa: passi el que passi, garantir l’estabilitat del govern. Per tant, descarten qualsevol estratègia mobilitzadora que impliqui soroll o pugui qüestionar o fer entrar en contradiccions el tripartit. Això és així. I en tinc testimonis absolutament directes.

També tinc una altra informació, aquesta no és de testimoni directe, però és absolutament fiable. Totalment fiable. Segons m’expliquen el sr. Carod Rovira va ser convidat a compartir taula a un dels grans clubs de Madrid: La Gran Peña. Un club que té un edifici impressionant a prop de la Puerta del Sol, i que aplega el més ranci del todo Madrid, gent de molta caspa espanyolista, però molt influent.

Pel que sembla, i al voltant d’aquesta taula, el sr. Carod Rovira va ser interrogat sobre quina seria la reacció d’Esquerra davant la presumible sentència contrària a l’Estatut del TC. I el sr. Carod Rovira els va llençar un missatge absolutament tranquilitzador, de respecte a les institucions i de garantia de l’estabilitat institucional i del govern de Catalunya. Algú dels que compartia taula amb ell li va preocupar (són casposos, però no idiotes), sobre com “vendria” la direcció d’Esquerra aquesta actitud a la seva militància i electorat. I els hi va dir que no era cap problema, i que ho podrien explicar molt bé, emparant-se en que Esquerra ja havia defensat el NO a l’Estatut. Per tant, que el TC ens digui no, és coherent amb el que havia defensat Esquerra, amb l’oposició a l’Estatut.

Per tant, la decisió absolutament consensuada de la direcció d’Esquerra és que no passa res, ni amb el tema finançament ni amb el tema TC. Que l’important, el més important en aquests moments és garantir l’estabilitat del govern tripartit.

Bé, de vegades hom ja no sap com qualificar aquesta banda d’estafadors polítics. A mi, que ja no hi tinc res a veure, se’m cau la cara de vergonya. Quina estafa i quina poca vergonya.

També em pregunto per a què collons volen aquest puto govern més enllà de garantir les seves nòmines. Perquè és clar, aquesta setmana ens arriba la informació de que el Consorci per a la Normalització Lingüística vol reduir en 272 persones la seva plantilla, d'acord al pressupost presentat al Parlament. És a dir, en uns moments en que a Catalunya cal assumir i dotar d’eines per a la integració lingüística aquest milió i mig de nouvinguts, d’immigració, que ha implicat un increment del 25% de la nostra població… va i reduïm les eines per a facilitar la seva integració lingüística. Acollonant.

Però és clar, tot s’entén, perquè com que estem en un govern de progrés, d’aquests que es preocupen per les qüestions socials –i per a aquest govern el català no és una qüestió social- al mateix temps ens assabentem que s’invertiran 8 MILIONS D’EUROS en la creació d’un cos “d’agents de la igualtat”, amb una plantilla de més de 90 persones, encarregats, entre d’altres estupideses, de fomentar l’ús del llenguatge no sexista.

De debò que hi ha dies que no tinc paraules. Foment del llenguatge no sexista, 8 milions d’euros i 90 agents d’igualtat, Foment del català menys de 272 lingüistes. Una autèntica pallissa en termes de marcador que deixa ben a les clares les prioritats del tripartit.