Crueltats irresponsables en paral·lel

S’han passat tot el judici amb el cap cot, sense aixecar-lo, mirant el terra. Les úniques imatges prèvies eren les de la càmara del caixer automàtic on van entrar, amb la seva esfereidora adolescència, per ruixar la indigent i llençar-li una punta de cigarreta i cremar-la. Ara, aquests dies, se’ls ha vist diferents, s’han fet més grans, són uns joves als que els hi ha canviat el cos… i la vida.

El cap cot, la mirada clavada al terra sembla indicar que també la seva consciència i enteniment han desvetllat. Però ara ja és tard. Aquella adolescència de persones cruels, absolutament irresponsables, que van portar tan i tan lluny els ha abocat a un pes enorme, no sé ja si en les seves consciències, que espero que sí, si no a la seva vida. De les brometes a una canallada sense la més mínima gràcia, a un acte absolutament irresponsable, abominable i letal, incapaços d’anticipar les conseqüències dels seus actes.

I d’aquesta canallada a una vida arruïnada. Una condemna d’un munt d’anys de presó. Ara es passaran el millor de la seva vida, tota la joventut, a la garjola. Lògica conseqüència penal per a qui amb la seva inconsciència –quan ja n’haurien d’haver tingut- han provocat amb els seus actes covards una conseqüència tan terrible com la mort d’una persona.

Estic segur que moltes de les nits que han passat a la presó han tornat a aquella dramàtica nit. Vull creure que, ni que sigui per haver pres consciència del que van fer i el que se’ls hi venia a sobre, hauran maleït milions de vegades aquella nit, aquella decisió estúpida i cruel. Que haurien pagat el que fós per rebovinar aquella nit i aquells fets, i pitjar el play minuts abans, per passar de llarg del caixer i d’aquella obra on van fer-se amb el líquid inflamable.

Ara, massa tard, i malgrat el seu cap cot i mirada perduda a les rajoles de la sala, encara maldien d’assenyalar els altres com a responsables de la malifeta. "Que jo no volia, que va ser ell qui portava la cigarreta, que l’altre és qui ho va proposar, que no volien cremar-la…. "Però els fets són massa evidents, i les imatges d’aquells adolescents entrant al caixer i sortir somrient mentre llençaven la cigarreta i tot es convertia en una flamerada no les han pogut esborrar. No hi ha hagut cap mentida que hagi pogut colgar els seus actes, la seva decisió. Una dona morta i les seves vides arruïnades i marcades per a sempre. També les famílies suposo que hauran tingut temps de pensar en tot el que els hi van consentir; en haver estat incapaços d’inculcar als seus fills la mínima responsabilitat i inteligència per representar-se les conseqüències dels seus actes.

Aquests dies, veient tot això, i pensant-hi, m’ha vingut al cap un estrany paral·lelisme amb la direcció d’Esquerra. No tinc cap dubte de la seva absoluta irresponsabilitat i de la seva absoluta incapacitat per a representar-se, per anticipar, les conseqüències dels seus actes.

I les conseqüències dels actes de la direcció d’Esquerra són també letals per al país. La direcció d’Esquerra és totalment responsable de la deriva nacional d’aquest país i d’haver infringit un mal terrible a l’independentisme i a la nostra nació.

Estic segur que hi haurà un dia que veurem els responsables de la direcció d’Esquerra en una situació similar a la d’aquests dos joves. Amb el cap cot, amb la mirada perduda pel terra, incapaços d’aixecar-la. Xiuxiujant excuses miserables. Acusant-se els uns als altres del que han fet, de la seva estratègia, dels seus pactes, del seu mal govern. Però el mal ja estarà fet. El mal ja està fet.

L’únic que ens queda és evitar que sigui letal. Que els que tenim una mica de consciència siguem prou forts i contundents per a denunciar-los i evitar el que tots sabem que passarà si no hi posem remei. Per això cal intervenir, per això cal no fer com les famílies d’aquests xicots i multiplicar els esforços per manllevar-los tota capacitat de continuar fent mal. No és el mateix un delicte consumat que una temptativa. I em sentiria ja molt satisfet si entre tots evitem el desastre que amb els seus actes ha provocat la irresponsable direcció d’Esquerra.

Lluitem avui per a no lamentar-nos, encara més, demà.