Fins i tot les putes poden parlar millor de “valors” que la direcció d’Esquerra

Ja ho veieu, ahir en Puigcercós ens va adoctrinar sobre valors. Quins pebrots. Ara resulta que tothom s’hi atreveix, amb això dels valors.

Va començar en Montilla (quin altre!) i ara, fidel deixeble, segueix en Puigcercós. Suposo que són les coses pròpies del tripartit-3, és a dir, que han de començar a realinear-se amb un discurs que no tingui res a veure amb el que han fet fins ara, tripis 1 i 2. Vet aquí la trampa, vet aquí la impostura. Omplir de verborrea inútil, buida, sense cap mena de credibilitat ni trascendència.

Perquè els valors, senyors, és un combat molt dur que comença per hom mateix, per la pròpia manera com els vivim i fem entendre els demés que en tenim, de valors, no perquè ens plantem amb una pancarta dient que som éssers virtuosos.

Això ja ho feien els fariseus. I els hipòcrites. Ja els hi deia Jesús: “quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa”

No, per més que ahir en Puigcercós se’ns posés dret al mig de l’auditori amb un micro Obama, no era més que un exhibicionisme impúdic.

Quins valors ens voleu fer creure ara que defenseu? Per què escampeu les vostres misèries sobre tots nosaltres i la nostra causa? Una puta té més credibilitat per parlar de valors que vosaltres, que us rebregueu cada dia per la immundícia i ho feu només per satisfer la vostra vanitat. Vosaltres, que us aixequeu cada dia pensant que podeu dir per continuar enganyant la gent, per estafar-nos políticament i buscar així la vostra supervivència personal a costa dels altres, sobre el llom i la lluita dels altres. Perquè com a mínim la puta busca sobreviure amb el sacrifici del seu cos. Però vosaltres, ah, vosaltres preferiu sacrificar idees i lluita, els altres.

No fotem.

No me chilles que no te veo (o la “reveladora” conferència d’en Puigcercós)

Ara mateix, mentre escric aquest post, en Joan Puigcercós deu estar a punt de començar una conferència a Barcelona.

Una conferència d’aquelles que es pretenen “de gruix”, d’aquelles per a les que des de fa setmanes estan fent trucades, trucadetes i més trucades. D’aquelles conferències per a les que a les invitacions enviades el conferenciant hi afegeix manuscrita, alguna referència personal, en ocasions fins i tot carinyosa, per resaltar la importància de la conferència o del receptor de la invitació.

Aquesta conferència porta per títol: “Una mirada republicana als valors”.

Caramb. No és poca cosa. Llavors hom comença a pensar… i de quins valors ens pot parlar el sr. Puigcercós? I es fa un silenci llarg i sostingut, fins a cert punt pesat, perquè és clar… no se t’acut res. Quina mirada serà aquesta?

I vet aquí que la solució la tenim al mateix targetó: la conferència “una mirada republicana als valors” es pronunciarà a l’Auditori de l’ONCE…

Sensacional.

M’han dit, a més, que l’eslògan de les properes eleccions europees d’Esquerra serà “Fem sentir la nostra veu a Europa”, i es presentarà a l’auditori de l’Associació de Sords i Muts de Catalunya.

Tot plegat molt revelador. Això explica perfectament la lògica d’aquesta direcció d’Esquerra i perquè aquests tipos que s’autodefefineixen com a independentistes donen la Generalitat al PSOE i fan president en Montilla.

Molt revelador, sí senyors. Molt coherent.

(ONCE: Organización Nacional de Ciegos de España)

Avui hem acomiadat Francesc Espriu

Avui hem acomiadat Francesc Espriu al cementiri de Collserola, enmig d’un gran silenci d’emoció i admiració. Darrere els finestrals de la capella la pluja batia els pins. Més enllà, els turons que envolten Barcelona.

Els mestratges són com la pluja d’aquests dies, una pluja insistent i sàvia que omple la nostra terra de saó, aquesta saó tan fertil i necessària, que ho fa tot possible: que ragin les fonts, que tinguem bones collites, que la terra desperti abundosa.

En Francesc Espriu ens ha deixat un mestratge patriòtic exemplar, brutal. Com ell, molts altres patriotes amb qui va compartir penalitats, lluita, patiments i un enorme amor per Catalunya, un amor sense límits, un amor, també, alegre i vital.

Descansi en pau. Com deia en un comentari a l’anterior post l’amic Joliu, nosaltres no descansarem per fer possible el nostre somni, el somni que compartim amb en Francesc Espriu: veure i viure en una Catalunya lliure.

Ha mort Francesc Espriu

M’acaben de trucar per donar-me la trista notícia de la mort d’en Francesc Espriu. Fou un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya. Patriota exemplar fins el darrer alè de la seva fecunda vida, com demostra l’haver participat en la presentació dels actes del centenari de l’estelada.

L’any 2007 l’associació patriòtica Catalunya 1640 va impulsar la recuperació de la commemoració del Corpus de Sang, i vam instituir la medalla “Pau Claris”. Aquell primer any es va voler homenatjar el Front Nacional de Catalunya, i en Francesc Espriu va recollir la medalla en nom del Front i de tots els seus heroïcs militants.

Crec que les paraules amb què s’il·lustra al web de Catalunya 1640 el moment de la recollida de la medalla és el millor homenatge i record que podem tenir en aquests moments:

“Per part del Front Nacional de Catalunya ha recollit la medalla "Pau Claris" el sr. Francesc Espriu, que va ser fundador del FNC i en va ser també el darrer secretari general. La seva participació en la fundació de FNC, l'any 1939, quan el partit, fundat per diferents nuclis de patriotes a l'exili, encara no tenia ni nom, i el fet de ser-ne l'últim secretari general, l’any 1990, denoten una vida sacrificada per Catalunya, plena de coratge i de valor... una vida, en definitiva, que és un autèntic exemple per a tots nosaltres. El valor i el compromís patriòtic d’Espriu en un context terrible per a Catalunya ens ha d’esperonar a tots a lluitar per un futur millor, que miri més enllà de la podrida situació política que ens toca viure en el dia a dia.”

Descansi en pau. A nosaltres ens toca ser dignes de l’herència que hem rebut d’ell i de tants altres patriotes que han consagrat la seva vida a la lluita per una Catalunya Lliure.

El camarada Aragonès

Fa uns dies denunciava a Elies115 que la direcció d’Esquerra, el clan dels Calabresos, havia començat una campanya per intoxicar la militància, una campanya basada en culpabilitzar els crítics de tots els problemes d’Esquerra. Això ja ho estan escampant per tot arreu on poden. I vaig posar d’exemple l’article de l’inefable Marín.

En aquell mateix post, la benvolguda Agnès, lectora i comentarista habitual, feia un comentari que vaig trobar sensacional. Ens deia, referint-se a l’article d’en Marín: “Amb les primeres deu línies del Marin ja n'he tingut prou. L'article és tan semblant a qualsevol d'aquells informes, llargs com una homilia i eixuts com un carquinyoli, sobre la gestió i la redistribució de l'organigrama del partit que llegien amb veu monòtona, durant hores, els fidelíssims delegats del partit comunista en les interminables sessions del comitè central del soviet suprem.” Magistral, Agnès!

Aprofitant la seva comparació, haig de dir que aquest dissabte, al Consell Nacional d’Esquerra, el camarada Aragonès ens ha obsequiat amb una nova mostra d’aquesta sovietització d’Esquerra. El camarada Aragonès, secretari de Moviments Socials (sic) del politburó, va tenir la caradura de dir, sense ruboritzar-se, que els crítics li estan fent la feina molt difícil, que quan van a veure als moviments socials (sic) el primer que els hi diuen és que és clar, amb els problemes interns que hi ha Esquerra, amb la divisió, com volen que parlin d’altres temes.

Cal tenir molt barra, molta. Suposo que al camarada Aragonès no l’estan posant al dia dels resultats de les diferents trobades que altres membres del politburó estan mantenint amb diferents opinadors, persones de la societat civil (sic), empresaris… Jo en tinc coneixement d’algunes. I pel que m’han dit els interlocutors, sempre els han fotut canya per les coses que està fent Esquerra (per les que fa i les que no fa, s’entén). Però és clar, reconèixer això fora negar la màxima soviètica, que el règim mai s’equivoca, i que l’estratègia és bona ni que els resultats siguin dolents (fins i tot quan ningú l’entén, més enllà dels “camarades”).

Després, quan es troben amb unes paraules com les del Quim Monzó, dient que “Esquerra lleva años dando - en todos los frentes- lo peor de sí misma y dejando desconcertados a muchísimos de sus antiguos votantes, que, jornada electoral tras jornada electoral, no saben a quién dar el voto que antes les daban a ellos"… el problema és en Monzó. Sort que per ara no han posat en funcionament els gulags físics, perquè de no ser així ja tindríem un altre Alexander Solzhenitsyn.

Però és clar, que no existeixin gulags físics no vol dir que no existeixen. Oh i tant que existeixen! El silenci, la por, l’ostracisme, les amenaces i les purgues que el tripartit ha impulsat des que ha arribat al poder sí que existeixen. Ho sabem i és bo que se sàpiga i que algú, algun dia, pagui per tot això.

El català, sempre!

He rebut aquest manifest dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra. Crec que cal difondre’l. Crec que cal estar sempre amb la gent que defensa el català i que no se n’amaga. Crec que cal estar sempre a punt per desenmascarar els falsos discursos que ens duen, inevitablement, a l’autodi i a la marginalitat. Endavant!

MANIFEST UNITARI A FAVOR DEL CATALÀ A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Arran dels darrers esdeveniments i actituds del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra respecte la qüestió de la llengua a la universitat, la Comissió lingüística del Consell d’Estudiants de la UPF i l’Assemblea d’Estudiants, juntament amb les següents associacions que tenen implantació a la nostra universitat: Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) Estudiants en Acció (EeA), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), Plataforma Universitària pel Català (PUC) i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), juntament amb les signatures dels seus representants al Claustre de la Universitat redactem el següent manifest:

- Denunciem l’incompliment parcial de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) on s’estableix el requisit del coneixement del Nivell C de català, i critiquem el posicionament ambigu adoptat aquests últims mesos per part de la direcció de la Universitat.

- Alhora, pretenem fer notar el nostre desacord amb la no aplicació dels principis del Pla d’Acció pel Multilingüisme (PAM) a la nostra universitat, entre els quals es troba el coneixement de la llengua previ a la matriculació en la que s’imparteix cada assignatura, com també el gran desconeixement per part de tota la comunitat universitària del concepte de seguretat lingüística, i concretament, el de no estar discriminat en l’entrega de treballs en català o la impossibilitat de realitzar presentacions orals en llengua catalana.

- D’altra banda i de forma més general creiem que el procés d’internacionalització en que està immersa la Universitat Pompeu Fabra –la qual ha apostat clarament per l’anglès– no pot relegar el català a un paper residual .

Finalment, fer constar la nostra preocupació envers la situació en la que es troba la llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra, com també demanar al govern de la Universitat mesures concretes i efectives clarament a favor del català sortint de l’ambigüitat actual.

Barcelona, a 23 d’octubre de 2008

Comissió lingüística del Consell d’Estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (CEUPF),
Assemblea d’Estudiants de la UPF (AEUPF)
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP),
Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)
Estudiants en Acció (EeA),
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC),
Plataforma Universitària pel Català (PUC) i
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).