Proposo crear una associació de damnificats per les companyies aèries.
Acabo d'arribar de viatge, d'Anglaterra. A l'anada, els senyors d'EasyJet em van fer perdre una hora, i avui me n'han fet perdre dues més. Això a banda del temps invertit en fer el check-in, i, després, com que els senyors han decidit no numerar els seients, fent interminables cues dempeus per poder seure amb la gent amb la que vas.
Mireu, això del low cost és un dels timos més grans i impressionants que he vist mai. És la consumació del tracte borreguil del client. Si les mesures de seguretat als aeroports s'han extremat després de la barbàrie de l'11-S (mesures que evidentment aplaudeixo i respecto, fins i tot ressignadament quan et fan descalçar), les mesures de les companyies low cost són una autèntica presa de pèl.
A veure... què collons els estalvia el fet de no numerar els seients? Per què ens condemnen a cues desastroses i desorganitzades, amb tothom pendent de la lletra del grup amb què ens criden? Hi ha res més humiliant i impresentable? Quina mena de servei és aquest. Jo vull arribar, facturar o fer el checking i saber quin és el meu seient i el de la persona que m'acompanya.
A veure... què collons és tot aquest embolic del pes de la maleta? Pes de la maleta i pes de la bossa de mà? Pes només de la maleta?. Però què collons els afecta, si el consum de mà d'obra es produeix en la càrrega i descàrrega de les maletes, no en el seu pes (evidentment amb pesos "normals").
A veure... què collons vol dir, en alguns aeroports com el de Liverpool (tot companyies Low cost) que pots entrar només amb una bossa?. Si fots la segona bossa dins la primera, cap problema. Hi ha alguna cosa més absurda? Collons, limiteu el tamany i pes del que es pot embarcar, aclariu-vos d'una puta vegada i deixeu-nos en pau.
A veure... què collons vol dir que Ryanair no accepta ara les reserves fetes per agències d'internet?
Mireu, les companyies aèries en general, i especialment les de low cost (un low més fals que el judes en la majoria d'ocasions) s'han convertit en el major lladre de temps de la nostra època, i en un exemple paradigmàtic de la nostra capacitat d'aguante davant tanta tonteria i tractament borreguil.
Prou!
