dijous, 20 de setembre del 2007

Camins

Camins (Amaral canta Sopa de Cabra)

Magnífica versió d'Amaral de la magnífica cançó de Sopa de Cabra!

dissabte, 14 de juliol del 2007

AMARAL - DIAS DE VERANO

Vaig descobrir Amaral a través del disc Tribut a Sopa de Cabra, i la seva brillant interpretació de "Camins".

Aquest tema, Días de Verano, és preciós. Per als enamorats de la mediterrània i els seus paisatges durs i encisants, el video és tot un repte. Cabo de Gata? Diria que sí...

dissabte, 7 de juliol del 2007

Del sud (Obrint Pas + Miquel Gil)

Una cançó preciosa i una interpretació extraordinària amb en Miquel Gil.

Per a tots els que som d'algun sud.

dissabte, 23 de juny del 2007

Torrente de revetlla i Vivaspaña!

Tornava a casa. Metro línia blava, després de transbordo línia groga a Verdaguer. A l'andana, un senyor gran, acompanyat de dues senyores grans i una noia d'edat indeterminada. Probablement euforitzat, el senyor gran, amb pinta de Higgins cutre-canyí (bermudes tallats de pantaló normal), va parlant excessivament alt a les senyores que l'acompanyen, que callen o assenteixen ruboritzades.

L'home va parlant sense cap mena de sentit. Un paleto total. Ens mirem els de la colla i els hi dic, "vaja Pacomartínezsoria". Pugem al metro. Els colegues baixen a Diagonal. Jo continuo amb el freak i el vagó plenet, que es va buidant una mica a cada parada.

A Pubilla Cases el freak s'aixeca, s'acosta a les portes abans d'arribar a l'estació, i es fot un pujada de bermudes com per "posar tot a puesto". Autosatisfet, es gira a l'esquerra, on hi ha un grup d'uns tres o quatre joves mirant l'escena Torrente. L'home se'ls queda mirant mentre el comboi entra a l'estació i diu "juventud!" com si fós l'animador de la festa. I acte seguit crida "Viva España!". Primer descojone generalitzat del vagó. Després els joves l'han començat a increpar al crit de "mòmia", "fascista", "putaspanya!", "antifascistas siempre!"i altres.

Impressionant. Bona revetlla i ressaca a tots i totes...

Torrentes de revetlla: "Viva España!"

Tornava a casa. Metro línia blava, després de transbordo línia groga a Verdaguer. A l'andana, un senyor gran, acompanyat de dues senyores grans i una noia d'edat indeterminada. Probablement euforitzat, el senyor gran, amb pinta de Higgins cutre-canyí (bermudes tallats de pantaló normal), va parlant excessivament alt a les senyores que l'acompanyen, que callen o assenteixen ruboritzades.

L'home va parlant sense cap mena de sentit. Un paleto total. Ens mirem els de la colla i els hi dic, "vaja Pacomartínezsoria". Pugem al metro. Els colegues baixen a Diagonal. Jo continuo amb el freak i el vagó plenet, que es va buidant una mica a cada parada.

A Pubilla Cases el freak s'aixeca, s'acosta a les portes abans d'arribar a l'estació, i es fot un pujada de bermudes com per "posar tot a puesto". Autosatisfet, es gira a l'esquerra, on hi ha un grup d'uns tres o quatre joves mirant l'escena Torrente. L'home se'ls queda mirant mentre el comboi entra a l'estació i diu "juventud!" com si fós l'animador de la festa. I acte seguit crida "Viva España!". Primer descojone generalitzat del vagó. Després els joves l'han començat a increpar al crit de "mòmia", "fascista", "putaspanya!", "antifascistas siempre!"i altres.

Impressionant. Bona revetlla i ressaca a tots i totes...

dijous, 31 de maig del 2007

Eretz Israel

Després de que el nostre govern sectari i a la deriva estigui fent el que està fent contra Israel, i que a molts catalans ens omple de vergonya...

Emocioneu-vos amb aquest video

dijous, 24 de maig del 2007

Sóc independentista, i votaré Trias

Sóc independentista i porto molts anys treballant per la independència. Amb el primer tripartit ja se'm van onflar els ous. I amb el segon vaig decidir fer un pas enrere en la meva militància, perquè si tants anys treballant pel país acabaven servint per fer president un tal Montilla i consolidar l'aliança estratègica amb el socialisme espanyol a Catalunya, sense la més mínima ambició nacional... valia més no ser-hi ni fer res més, abans que les coses empitjorin.

Però evidentment segueixo amb atenció i preocupació el dia a dia del meu país, i no he renunciat al meu somni, que arrenca des del més fons de la meva ànima, i s'alimenta amb l'amor a la terra, el patriotisme, la preocupació per la gent i pel futur del nostre poble en tots els ordres.

Per això no em costa res recomanar el vot per a Xavier Trias aquestes eleccions municipals. CiU no és l'opció per a un independentista, però tampoc ho és aquesta ERC convertida en satèlit dels socialistes arreu del país. De manera que en aquesta cojuntura, crec que val la pena apostar per Xavier Trias i CiU, per promoure un canvi a l'Ajuntament, després de 28 anys de feudalisme socialista i de no sé quants anys d'invisibilitat d'ERC al govern municipal (què hi fan???).

No pot ser que el país quedi en mans dels socialistes i d'una aritmètica electoral resultadista i letal de les tres forces tripartites. Cal veure si, amb el triomf de Trias, es poden obrir noves maneres de fer política, noves aliances, nous referents.

Per això, tot i saber que CiU no és el meu projecte, no tinc cap dubte que sí són la meva opció aquestes municipals. Cal evitar el monopoli sociata, cal evitar que ERC es converteixi en la crossa estúpida dels socialistes. I això només pot començar a canviar i a circular en la direcció correcta si Trias guanya i obliga a replantejar les coses.

Espero que molta més gent comparteixi aquest raonament. I espero també que, si guanya, no em decebi com ho ha fet ERC les dues darreres eleccions "autonòmiques".

Visca la terra!

dimecres, 18 d’abril del 2007

Barça 5 Getafe 2

Semifinals Copa del Rei. El FCB, a aquestes alçades (abril 2007) està fent una temporada molt fluixa. Ningú sap com estem on estem. Encara al capdamunt d'una lliga que ningú sembla guanyar (mediocre per tant) i a semifinals de la Copa del Rei. Això sí, eliminats de la Champions, que és el que de debò compta.

I tanmateix avui hem jugat el millor partit de la temporada. Messi ha fet un gol d'aquells de video, el FCB ha fet 5 gols, i tot i que hem exhibit la nostra feblesa deixant-nos fer 2 gols en pocs minuts, ha estat un partit magnífic, el millor de la temporada, el que més hem gaudit, el que millor hem jugat.

El Barça és la nostra força expedicionària. Enguany només podrem lluir el nostre potencial a la final de la Copa, per la revetlla de Sant Joan. Hi arribarem. La gaudirem. La guanyarem.

dimecres, 11 d’abril del 2007

aquesta nit soparem a l'infern

M'ha agradat la peli "300". Èpica. Escenes de lluita, frases, coratge que corprenen.

"Aquesta nit soparem a l'infern!". De vegades tinc aquesta sensació. Sobretot ara que no sé si l'altre blog que tinc me l'estan censurant pels seus continguts polítics.

Us mantindré informats.

Els catalans no sé de qui som fills, segurament d'Hèrcules no, però també tenim l'orgull a la sang per dir que no retrocedirem, que no ens rendirem mai.

Tingueu-ho clar, Montilla: NO ENS RENDIREM MAI, per més que hagis aconseguit domesticar els patètics d'ERC.